Aquest és el bloc de l’Eva.
La coneixereu perquè parlarà en primera persona des d’aquestes pàgines. Us farà partíceps dels coneixements del cos humà que ha anat adquirint al llarg dels anys, però també dels seus gustos musicals, dels seus films favorits, dels llibres que han marcat els darrers 18 anys de la seva vida. Els que van des del seu retorn a Barcelona l’hivern del 1983, fins l’estiu del 2001, data del seu darrer lliurament.
No ens fem responsables de res del que hi escriu: nosaltres som uns mers administradors a qui ella fa arribar el relat dels seus instants més clars i dels seus dies més obscurs.Tot i que ens hi ha autoritzat, hem decidit no afegir ni treure res del seu relat, És per això que evac (Eva Campdepedrós) és qui consta com a única autora. Tan sols ens ha demanat que tanquéssim amb contrasenyes els capítols a partir del segon per tal que, abans d’entrar-hi us “activéssiu” i demostréssiu que esteu en disposició d’entendre a fons el que us explica en el següent. Vol assegurar-se que no la jutjareu. Poseu-vos la mà al cor: no faríeu el mateix vosaltres?”
A tall d’inici, us demanem que escolteu la cançó de Police que sonava en el seu cap aquell dia boirós quan aterrà l’avió que, des de Londres, la tornava a Barcelona després d’una llarga estada…
